Cursa La Cameta Coixa 2013

Com no, açò comença pujant. Jo aniré aspai amb el meu pobret genollet. Fa encara molt de fred i sobretot bufa molt de vent. Començe be, poc a poc, resulta ser una senda cómoda per córrer de pujada. Després baixem al primer avituallament i allí hi ha de tot: la gent va disfressada, però inclús alguns dels que córren. Si arrive a saber-ho em duc la disfressa.
Continuem puja i baixa, uf, és més cansada del que pensava

Resulta que hi ha un premi per al primer xic i xica que el vulguen. Dic que el vulguen perquè el premi és un pernil, però has d'arrastrar-lo tota la cursa. Bueno, tota no ... des d'on te'l trobes (mitja cursa, jeje). I jo pensava que estava al km 7 i com no estava doncs vaig córrer més, vaig pensar que ja se l'haurien endut.

I quina sorpresa que arribe al km 11 i allí estava, justet abans de la súper-hiper-pujada del día duradelamuerte. Doncs be, jo me'l carregue a l'esquena i tire cap amunt. La gent flipa! I jo també flipe! Ai mare .... les cames no em responen i tarde vora 15 minuts en acostumar-me. Uf, menuda pujada.

Al poc un xicón que ve darrere em diu que o està flipant o sent una gaita. Jajaja, jo també la senc i cert, ahí esta. Hi ha uno tocant la gaita enmig de la serra, xe tu!!! Quin tio! Passem, li aplaudim i continuem per la zona més xula de la cursa: una cresta expossada i amb unes vistes espectaculars a l'Ebre (quina meravella, estos de l'organització han ficat neu i tot, xe!).

Ara ve la baixada i amb el cuixot al llom no és que siga massa cómoda, però ens acoplem uns xavals i jo i la gaudim. Anem xarrant, passem altre avituallament, un poc de pista i cap amunt altra vegada. Queda l'última pujada fins el castell i la resta ja m'ho conec d'ahir. Ara a disfrutar. El cuixot a l'esquena dona més festa que qualsevol altra cosa, tot el mon animant i dient bojeríes.

A baixar i disfrutar, la veritat és que la motxilla també és genial, tota rosa ella divina de la muerte amb uns gats que van en un descapotable plens de collars i joies (vamos, vamos). L'entrada al poble és un plaer i a meta encara més. "La noia del cuixot!!! Que ja ve!!" La banda de música allí fent una xaranga, la gent animant i el Dícad i Albert flipant, jeje. Açò no te preu.
 

Descarregue el cuixot, torne xip, salude, Montse també està per ahí i m'encamine a fer-me un massatge. I colló, quin massatge, de luxe. Al moment entra al quartet dels massatges Jordi que ha arrivat amb Francesc. Ixc a per ell, més contents que el mon i al poc Ana que entra i veu el cuixot i es fica vinga el crit a revolucionar la gent, jajajaja. Què tia!

Disfrutem dels massatges tots quatre, menjem alguna cosa i ens anem a la dutxa. Repleguem trastos i a meta altra vegada ja amb el cotxe carregat per a després tornar a casa. Però abans ens queda disfrutar de la torrada, del pa amb tomata, del caldo calentet, dels pintxos i llonganisses de la zona, dels creps de xocolata i torta dolça, de les rialles de la gent, de l'entrega de premis, de la companyía del grup i de mil i mil experiències més.

Acaben damunt l'escenari fent-se fotos amb la cameta coixa, despendint-nos de la gent de les seleccions i fent un cafenet reparador al bar. Visitem casa de l'Albert i Montse amb els seus gossos ben bonics i espavilats i arriva l'hora d'acomiadar-se per tornar prompte!

Hem passat un gran cap de setmana, amb una gent meravellosa, jo m'he sentit com a casa, disfrutant d'aquelles senderes i muntanyes, arrastrant el pernil mitja cursa, rient, somiant, vixquent ... hem estat, com m'agrada dir a mi: com el marahà de Capurtala (que no se ni qui és)!!
 

Així que enhorabona a La Cameta Coixa per la cursa, per l'ambient, per la familia que son i gràcies a Dídac, Albert, Eli, Javi, Montse, Rosa, Josep i demés per fer-nos els díes tan agradables. Salutacions a Valle (ens veiem prompte, agafat el gatet i pujarem els cims que faça falta), Ana i Jordi per compartir-ho amb nosaltres i a Francesc per disfrutar-ho tant com jo i sempre junts!

Fins aviat!