Cursa de la Sanitat Catalana 2013

Inicio > Running > Running 2013 > Cursa de la Sanitat Catalana 2013

-Josep Maria , on pares ?.

-Sóc a la cua de l´Edifici Maternal recollint el pitrall . I vosaltres ?

Ón dius que és això ?Mirem d´aparcar en algun forat. Tot és ple de gent amunt i avall.

Pacients que van i venen de la Guttman, a consultes i tot de gent extranya vestits amb roba esportiva i motxilles.

Sera que van a la 30ª edició de la Cursa de la Sanitat Catalana, no ?

Finalment ens trobem a recollir el dorsal , els imperdibles i el famós xip de color rosa.

Elisa, Josep Maria , Ramón, Xavi,Benito i Josep. Ja hi som tots. Aixó que fa 1 mes ens hivarem inscriu-re 10 ò 12.

Imprevistos,canvis de guàrdia, comiats de solter, noces i demés fa que alguns caiguin de la convocatoria (com al futbol)

Els que surten de guàrdia també s´hi apunten. La droga de l´esport és molt dolenta.

Ara a cercar els vestuaris per canviar-nos. Ens endinsem a la panxa de l´Hospital Germans Tries i Pujol fins trobar-los , amunt i avall ,

porta per aquí i per allà .

-Aquest no és pas, és el de noies ¡¡

Tots a la sortida, amb nervis. Són només 10 km . Molts veterans d´altres anys, acostumats a entrenar per aquells paisatges.

Samarretes de tots colors, Parc Taulí, Vall d´hebrón , S.E.M, Hospital de Barcelona i Xarxa Santa Tecla, de color taronja

llampant amb logo i lletres braves. No podiem perdre´ns, en trobarien a la nit més fosca.

Tots amb ganes de conèixer el terreny i començar a suar una mica.

Pim, pam,¡¡ Pistoletada de sortida i tots fora comencem a baixar carretera asfaltada i segui´ m baixant i baixant.

Doncs quin cursa de muntanya ben extranya que només baixa per asfalt?.

Abans ho diem... , ostres això pica cap amunt.... Arribem a passar per camins amples, estrets. Alguns tan bonics que eren

quasi una pintura de camí ( com diu un amic nostre ).

Ben senyalitzats tots amb calç. Ecològic si senyor. Fins el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Allà ens donen un petit descans a les

cames que ja van carregades fa estona.

Aïgua, esponges i més aïgua que no va faltar en cap moment .

Ara al kilòmetre 7 comença la cursa de veritat, sols 3 per acabar.

Avançem , ens avancen. Tots i totes volem arribar quan abans .

Buf , buf , a veure si veig algun dels meus ? Seran al davant?

Crits d´ànim aquí i allà. Banderoles, pancartes reinvindicatives :

Prou retallades, la Sanitat es desagna ¡¡

Ja sento l´” speaker “, quin paio: Pujat a un pal de paller gegant muntat sobre un Golf descapotable dels anys ´70 . Digne

de fotografia

Passada la línia de meta fruita bonísima i litres d´aïgua

Tots arribats i tots contents, Josep Maria, Ramón , Benito, Xavi , Elisa i Josep

Foto de familia, vídeos i a preparar la tornada a casa. Un treballa a la tarda, l´altre a recollir els nens a escola, l´altre frisós

per agafar el llit.

Un matí diferent per tots.

Quines poques curses atlètiques hi ha en divendres al matí ?. Ara mateix no se m´acut cap. I esperant amb ganes la propera

Cursa de la Sanitat Catalana.